(Miquel Durán Tortajada)

(Cordes vibrants - 1910)

Deixa que en tos ulls
me miri febrós,
que calme el terrible desig que em devora,
que es junten els llavis ansiosos d'amor
Que respiri vida de la teva vida
en els perllongats sospirs de ton cor,
en l'alè puríssim de ta boca fresca,
en els forts abraços vibrants d'emoció;
i que m'ubriague
de tes carns de deessa, l'enervant olor.

Vine, ma estimada,
urna de dolçors;
que jo vull besar-te, besar-te en la boca,
besar-te en les galtes, besar-te en el front;
veure-t en mos braços, folla de carinyo,
tremolant d'amor;
i en l'immens deliri de l'ardent desig,
de besos i abraços faré una cançó.

Vine, hermosa meva,
somni luxuriós;
deixa-m que deslligui tos cabells sedosos,
de perfum exòtic, de bella abundor;
deixa-m que t'estrenyi, dòna, i t'acarície,
i en tos ulls me miri febrosenc d'amor.

Cantem-li a la vida
l'himne més hermós.
Besem-se, besem-se, i brolli bullenta,
la sang feta besos, dels llavis en flor.

~

Cansament

(Miquel Durán Tortajada)

(Cordes vibrants - 1910)

Soc un vençut, soc un vençut,
un jove, ja sens joventut..

En les tempestes de meu cor
ha mort en flor
el meu amor.

Les noves roses no han florit
i es abatut mon esperit

Sense esperances vaig per el món
com un indomit vagabon
que falt d'amor, mancat de fe,
no sap on va ni sap d'on ve.

I m'acompanyen els meus morts;
la caixa blanca dels records,
la caixa blanca i misteriosa
que porte sempre sobre mi
com una càrrega agradosa
que no'm detura pel camí:
la caixa blanca on he tancat
dolces cançons
i he soterrat
les il·lusions.

Soc un vençut, soc un vençut,
un jove, ja sens joventut.

~